Mnemotècniques

Hi ha diverses mnemotècniques per a augmentar la capacitat del record.

De segur que recordem tots, quan a l'E.S.O. ens ensenyaven fonètica, i ens van fer recordar els fonèmes oclusius P-T-K, i B-D-G. Per al recordatòri ens van proporciona una mnemotècnica: P-T-K : petaca, i per a B-D-G; bodega.

De la mateixa manera, si hem de recordar una llista de paraules, podem formar una sola paraula amb les inicials de cada una d'elles. A les hores, al recordar la primera inicial, la recuperació lèxic és molt ràpida, donada la presentació anterior que s'ha fet de la paraula.


A continuació adjunto una tècnica, que consisteix en col·locar en un espai físic (una casa, en aquest cas) una sèrie d'objectes. Aqui hi tenim:

- lupa
- caixa forta
- papallona
- calculadora
- paella
- arbre
- arxivador
- televisió
- pals de golf
- paper de wàter
- granota
- formatge
- nota
- CD
- ordinador
- arxivador.

la tècnica consisteix en col·locar cada un dels objectes en un espai de la casa. En aquest cas es pot facilitar el dibuix que hi ha a continuació. De totes maneres la tècnica serà efectiva si els col·loquem en espais de casa nostres, ja que la distribució ja la coneixem i no hi haurà un esforç extra a l'hora d'intentar evocar la distribució de l'espai.
Així mateix, ens hem d'imaginar el recorregut que faríem al llarg de la casa, mentre trobem els objectes de la llista, que hem col·locat en diferents espais.


La qualitat de la imatge és força dolenta, però era un document word, i és lo millor que he pogut fer...

Aquesta resulta una bona tècnica per a augmentar la capacitat de memòria. El funcionament és com el de "la historieta", que ja vam veure en la pràctica corresponent.

Concepte d'intel·ligència

Hem pogut estudiar la teoria de les intel·ligències múltiples, i penso que no hi ha lloc per a dubtes sobre el canvi conceptual de la intel·ligència.
La intel·ligència que Binet va intentar mesurar i conseqüentment es va conceptualitzar, fent referència al QI, és uns descripció totalment insuficient i incompleta.
Gagner i altres autors van posar èmfasi en les intel·ligències múltiples, i en destaquem la intel·ligència emocional, com una capacitat intrapersonal, per a identificar i manejar les propies emocions de manera adaptativa, així com la capacitat interpersonal de reconèixer, identificar i donar una resposta empàtica a les emocions de les altres persones.
La intel·ligència es composa de diverses categories amb una naturalesa determinada, doncs hi ha diferències de base entre la intel·ligència lògic-matemàtica i la capacitat empàtica, però formant totes, part de "la intel·ligència".

el que vull posar de manifest, és que aquesta conceptualització contemporània i completa sobre el que la intel·ligència és, i no és, no està tant estesa ni posada a la pràctica com podem pensar.

Un dels aspectes que em crida especialment l'atenció i que penso que és de urgent revisió, és el concepte d'intel·ligència en el codi penal.

A l'article 9 d'aquest es recullen els eximents de culpa (la inimputabilitat).
En el Codi Penal Espanyol, es fa referència a la condició d'imputabilitat, segons els dos criteris següents:


-1   La intel·ligència i/o discerniment en el moment de cometre l'acció.

-2  La voluntat o lliure elecció.

Les persones amb retràs mental, són inimputables, ja que no tenen preservada la condició d'intel·ligència. Evidentment fan referència a una mesura del QI, pel que a la intel·ligència es refereix.

Les persones amb psicopatia, o trastorn antisocial de la personalitat (depenen del grau), són persones que de manera innata, no tenen capacitat d'intel·ligència emocional. No tenen cap mena de capacitat d'empatia, no poden reconèixer els sentiments de les altres persones, en especial les emocions negatives, i tampoc poden sentir moltes de les emocions propies, ni reconèixer i interpretar els sentiments propis.
Aquestes persones, si que són imputables. I des del meu punt de vista, son també persones amb una clara deficiència mental. Doncs tenen una important afectació a nivell cerebral, irreversible i innata.

Lluny d'intentar començar aquí, una discussió sobre el procediment penal que haurien de seguir, vull solament fixar-nos en que la llei, utilitza i es basa en un concepte de naturalesa psicològica que esta desfasat i obsolet.

Donada la teoria de les intel·ligències múltiples, educadors, mestres, pares i tota la població en general  hauria de disposar de mitjans per a potenciar la intel·ligència emocional, de la mateix manera que fins ara s'intenta potenciar la intel·ligència lògico-matemàtica, lingüística (la qual, un important percentatge dels psicòpates també tenen extremadament limitada), la musical, etc.

Per tant, en hauria d'alarmar que el concepte tradicional d'intel·ligència com a QI segueixi tant vigent, en detriment d'un desenvolupament potencial de les altres formes d'intel·ligència que ja coneixem.

ASSERTIVITAT

He trobat un document sobre l'assertivitat, bastant senzill, clar i suficient...
M'ha agradat un dels aspectes del document que expressa bastant bé els tres estadis personals, de tots persona amb capacitat assertiva.

És un analogia, sobre els tres estats del jo; el jo "pare", "adult", i "nen".

El jo pare; capaç d'emetre judicis de valor, que contempla les normes, crítiques, etc.

El  jo adult, que actua amb lògica i equilibri, posa objectius, investiga, busca, etc.

I el jo nen, que manifesta emocions, té intuïció, defensa el què li agrada fer, etc.

La integració dels diferents estadis de la persona amb un equilibri de cada uns de les tres, conformaria una persona assertiva.


Les característiques que resumirien l'assertivitat, es podrien agrupar en dos grans factors;

Per un cantó; una personalitat estable (autoestima, maneig de les emocions, etc.), i per l'altre cantó un factor de personalitat dirigit a l'exterior honestament (intencions, voluntats, etc). En resum, una educació basada en un ple respecte i contemplació cap a les necessitats d'un mateix i dels altres, des d'edats tempranes i a tots nivells, (des del microscial al macrosocial,) seria la finestra oberta a la possibilitat de desenvolupar la capacitat de ser assertius.

l'assertivitat _ document

les relacions amoroses, des del punt de vista biològic i evlucionista

Lluny de voler des-romantitzar les relacions amoroses, he estat buscant un experiment que es va realitzar a Suïssa  fa ja uns anys...però sense èxit (la cerca, no l'experiment).

Es tracta d'un experiment on van demanar a homes, que portessin una samarreta durant dos dies, i després en van extreure l'olor, que contenia una important dosi de feromones de cada un d'ells.

A un grup de dones se'ls va fer olorar cada una de les olors, i escollir entre aquestes amb quin propietari de la "fragància" es quedarien. El resultat va esser que les dones escollien les mostres, els homes de les quals resultaven ser genèticament compatibles, en termes de immunologia i altres factors evolucionistes. a més, coincidia que les olors eren significativament iguals a les de les seves parelles, actuals o passades.

D'aquí en podem extreure una dada important sobre el paper inconscient i genètic de l'espècie a l'hora d'escollir parella. sembla que un mecanisme autònom interpreta i detecta la compatibilitat entre dues persones per a la procreació i la "perfecció" genètica que en podria resultar dels fills.

Així doncs, podríem especular sobre el real sentit sobre l'amor a primera vista, o els motius encoberts que i ha en l'elecció de la parella.

Certament des-romantitzador...

L'experiment està molt bé, però no he pogut trobar cap vídeo, documental ni article directe sobre el mateix.

El primer enllaç és un breu resum sobre el tema. Tot el que he pogut trobar.
El segon enllaç és sobre "la química del amor", un documental, però també llibre de Punset, molt interessant el llibre, tot s'ha de dir.


introducció d'article



La química del amor

Expressions facials

El següent enllaç porta a la base de dades Dialnet. El tercer document que ens deixa descarregar complet, és de Paul Ekman i Oster. És un estudi sobre les expressions facials de les emocions.
Segueix la linia de la teoria de la pràctica que ja vam realitzar, seguint els estudis entre cultures i evolutius i es centren també en les medicions facials, en concret, en la informació precisa necessaria que ens donen les expressions per al reconeixament d'aquestes.
Està molt bé i a més, en castella!!


http://dialnet.unirioja.es/servlet/busquedadoc?db=1&t=expresion+facial&td=todo






Aquest altre enllaç és de la revista papeles del psicólogo, un interessant article que ens fa veure que, encara que mentir (bé) no és tan fàcil com podriem pensar, tampoc som tant bons detectors de mentides....


¿ se pilla antes a un mentiroso que a un cojo?

Efectes de les drogues.

Fa unes setmanes un amic em va comentar la notícia de l'invenció d'unes "drogues auditives o digitals" que, mitjançnt freqüències auditives determinades produïen en el cervell un efecte semblant o igual al de determinades drogues comuns, com la marihuana, l'alcohol o la cocaïna.
L'explicació a priori semblava fins i tot creïble; <<creen una determinada freqüència que estímula certes patícules del nostre cervell, i fan el mateix>>. bé, a mi l'explicació no em convenç el més mínim i sota el isc que em tractin d'escèptica...no m'ho crec.

en el següent enlaç hi podeu trobar en audio la notícia que es va emetre per La Sexta.


 Noticia de "La Sexta Informativos"



Que les drogues o fàrmcs produeixin un efecte en el nostre organísme bé determinat per la farmcodinàmia i la farmacocinètica d'aquestes.

A grans trets i en general, les partícules químiques de les drogues exogenes solen interctuar amb els neurotransmissors situant-se el els receptors receptors neuronals, actuant com a agonístes; potenciant l'efecte natural dels neurotransmissors, o com a antagonístes; bloquejant l'efecte dels neurotransmissors.
A més, cada fàrmac o droga té un ídex terapèitc determinat, necessàri per assolir l'efecte desitjat.

Crec que amb aquest resum, de resum de resum del funcionament d'una petita part de l'explicació sobre la farmacodinàmia de les drogues, és suficient per afirmar que caldría que els medis de comunicació:

1_ Tinguessin més rigurositat i major documentació sobre les noticies que emeten

2_ Haurien de dedicar una estoneta a desmentir la notícia.

La memòria.

el hombre con 7 segundos de memoria


House. (ep. 21, temporada 6)


La memòria és un complex procés d'emmagatzematge i recuperació d'informació.

Aquesta és la definició més sencilla que s'em acut i la següent qüestió, una de les és extenses; quin és el paper de la memòria en la vida quotidiana?
Si pensem en la malaltía d' Alzheimer, podem fer-nos una idea del que ha de ser no recordar quin és el motiu pel qual hem sortit de casa i hem pujat al cotxe, tenir dificultats per recordar el nom de certes persones, dates, no reconeixer persones, edificis, no recordar l'úlim aniversari...

D'altre banda, hi ha afectacions adquirides per trumatismes que poden causar amnesies, tant retrògrades com anterògrades.
Què pot ser pitjor? no recordar res de la teva vida passada? o no poder tornar a "fabricar" nous records?

Vaig conèixer una noia, que a arrel d'un accident de cotxe, patia amnèsia anterògrada, és a dir, era incapaç de crear nous record i retindre informació.

S'habia d'apuntar en una llibreta absolutament totes les tasques i activitats que habia de fer, ja fóssin d'un dia per l'altre, o d'una setmana per l'altre. Per aquesta noia, el fet de realitzar un exercici com el que hem fet tots per la pràctica 4, li suposava un esforç impossible d'assolir. Recordava unes 4 paraules, no més.

A arrel del primer link que he penjat, que explica un dels cassos més extrems d'amnèsia que hi ha hagut, s'em ha plantejat la qüestió, de fins a quin punt la memòria afecta a la personalitat de la persona.
L'afectació de la memòria, en principi no interfereix en les experiències que hem viscut, doncs una persona amb amnèsia pot conduir, és a dir, l'habilitat de conduïr la manté, encara que pugui no recordar el significat de les senyals de trànsit, ni el dia en que es va treure el carnet de conduir. De fet, si mai agafa un cotxe, pot ser que mai descobreixi que anteriorment sabia conduir a la perfecció.
 Però no només l'experiència intervé en la formació de la personalitat, sinó (i de manera més important) la interpretació que fem de les experiències i el record que en tenim.

Aquest plantejament m'ha dut al segon link, un episodi de house que van reemetre fa uns mesos, on es planteja si la personalitat que mostra una persona que es troba totalment desprovista de records, es pot considerar coma  personalitat primària o autèntica de la persona.
Una curiositat tot plegat, que fa rumiar moltes coses.