Hem pogut estudiar la teoria de les intel·ligències múltiples, i penso que no hi ha lloc per a dubtes sobre el canvi conceptual de la intel·ligència.
La intel·ligència que Binet va intentar mesurar i conseqüentment es va conceptualitzar, fent referència al QI, és uns descripció totalment insuficient i incompleta.
Gagner i altres autors van posar èmfasi en les intel·ligències múltiples, i en destaquem la intel·ligència emocional, com una capacitat intrapersonal, per a identificar i manejar les propies emocions de manera adaptativa, així com la capacitat interpersonal de reconèixer, identificar i donar una resposta empàtica a les emocions de les altres persones.
La intel·ligència es composa de diverses categories amb una naturalesa determinada, doncs hi ha diferències de base entre la intel·ligència lògic-matemàtica i la capacitat empàtica, però formant totes, part de "la intel·ligència".
el que vull posar de manifest, és que aquesta conceptualització contemporània i completa sobre el que la intel·ligència és, i no és, no està tant estesa ni posada a la pràctica com podem pensar.
Un dels aspectes que em crida especialment l'atenció i que penso que és de urgent revisió, és el concepte d'intel·ligència en el codi penal.
A l'article 9 d'aquest es recullen els eximents de culpa (la inimputabilitat).
En el Codi Penal Espanyol, es fa referència a la condició d'imputabilitat, segons els dos criteris següents:
-1 La intel·ligència i/o discerniment en el moment de cometre l'acció.
-2 La voluntat o lliure elecció.
Les persones amb retràs mental, són inimputables, ja que no tenen preservada la condició d'intel·ligència. Evidentment fan referència a una mesura del QI, pel que a la intel·ligència es refereix.
Les persones amb psicopatia, o trastorn antisocial de la personalitat (depenen del grau), són persones que de manera innata, no tenen capacitat d'intel·ligència emocional. No tenen cap mena de capacitat d'empatia, no poden reconèixer els sentiments de les altres persones, en especial les emocions negatives, i tampoc poden sentir moltes de les emocions propies, ni reconèixer i interpretar els sentiments propis.
Aquestes persones, si que són imputables. I des del meu punt de vista, son també persones amb una clara deficiència mental. Doncs tenen una important afectació a nivell cerebral, irreversible i innata.
Lluny d'intentar començar aquí, una discussió sobre el procediment penal que haurien de seguir, vull solament fixar-nos en que la llei, utilitza i es basa en un concepte de naturalesa psicològica que esta desfasat i obsolet.
Donada la teoria de les intel·ligències múltiples, educadors, mestres, pares i tota la població en general hauria de disposar de mitjans per a potenciar la intel·ligència emocional, de la mateix manera que fins ara s'intenta potenciar la intel·ligència lògico-matemàtica, lingüística (la qual, un important percentatge dels psicòpates també tenen extremadament limitada), la musical, etc.
Per tant, en hauria d'alarmar que el concepte tradicional d'intel·ligència com a QI segueixi tant vigent, en detriment d'un desenvolupament potencial de les altres formes d'intel·ligència que ja coneixem.
domingo, 30 de enero de 2011
domingo, 16 de enero de 2011
ASSERTIVITAT
He trobat un document sobre l'assertivitat, bastant senzill, clar i suficient...
M'ha agradat un dels aspectes del document que expressa bastant bé els tres estadis personals, de tots persona amb capacitat assertiva.
És un analogia, sobre els tres estats del jo; el jo "pare", "adult", i "nen".
El jo pare; capaç d'emetre judicis de valor, que contempla les normes, crítiques, etc.
El jo adult, que actua amb lògica i equilibri, posa objectius, investiga, busca, etc.
I el jo nen, que manifesta emocions, té intuïció, defensa el què li agrada fer, etc.
La integració dels diferents estadis de la persona amb un equilibri de cada uns de les tres, conformaria una persona assertiva.
Les característiques que resumirien l'assertivitat, es podrien agrupar en dos grans factors;
Per un cantó; una personalitat estable (autoestima, maneig de les emocions, etc.), i per l'altre cantó un factor de personalitat dirigit a l'exterior honestament (intencions, voluntats, etc). En resum, una educació basada en un ple respecte i contemplació cap a les necessitats d'un mateix i dels altres, des d'edats tempranes i a tots nivells, (des del microscial al macrosocial,) seria la finestra oberta a la possibilitat de desenvolupar la capacitat de ser assertius.
l'assertivitat _ document
M'ha agradat un dels aspectes del document que expressa bastant bé els tres estadis personals, de tots persona amb capacitat assertiva.
És un analogia, sobre els tres estats del jo; el jo "pare", "adult", i "nen".
El jo pare; capaç d'emetre judicis de valor, que contempla les normes, crítiques, etc.
El jo adult, que actua amb lògica i equilibri, posa objectius, investiga, busca, etc.
I el jo nen, que manifesta emocions, té intuïció, defensa el què li agrada fer, etc.
La integració dels diferents estadis de la persona amb un equilibri de cada uns de les tres, conformaria una persona assertiva.
Les característiques que resumirien l'assertivitat, es podrien agrupar en dos grans factors;
Per un cantó; una personalitat estable (autoestima, maneig de les emocions, etc.), i per l'altre cantó un factor de personalitat dirigit a l'exterior honestament (intencions, voluntats, etc). En resum, una educació basada en un ple respecte i contemplació cap a les necessitats d'un mateix i dels altres, des d'edats tempranes i a tots nivells, (des del microscial al macrosocial,) seria la finestra oberta a la possibilitat de desenvolupar la capacitat de ser assertius.
l'assertivitat _ document
jueves, 13 de enero de 2011
les relacions amoroses, des del punt de vista biològic i evlucionista
Lluny de voler des-romantitzar les relacions amoroses, he estat buscant un experiment que es va realitzar a Suïssa fa ja uns anys...però sense èxit (la cerca, no l'experiment).
Es tracta d'un experiment on van demanar a homes, que portessin una samarreta durant dos dies, i després en van extreure l'olor, que contenia una important dosi de feromones de cada un d'ells.
A un grup de dones se'ls va fer olorar cada una de les olors, i escollir entre aquestes amb quin propietari de la "fragància" es quedarien. El resultat va esser que les dones escollien les mostres, els homes de les quals resultaven ser genèticament compatibles, en termes de immunologia i altres factors evolucionistes. a més, coincidia que les olors eren significativament iguals a les de les seves parelles, actuals o passades.
D'aquí en podem extreure una dada important sobre el paper inconscient i genètic de l'espècie a l'hora d'escollir parella. sembla que un mecanisme autònom interpreta i detecta la compatibilitat entre dues persones per a la procreació i la "perfecció" genètica que en podria resultar dels fills.
Així doncs, podríem especular sobre el real sentit sobre l'amor a primera vista, o els motius encoberts que i ha en l'elecció de la parella.
Certament des-romantitzador...
L'experiment està molt bé, però no he pogut trobar cap vídeo, documental ni article directe sobre el mateix.
El primer enllaç és un breu resum sobre el tema. Tot el que he pogut trobar.
El segon enllaç és sobre "la química del amor", un documental, però també llibre de Punset, molt interessant el llibre, tot s'ha de dir.
introducció d'article
La química del amor
Es tracta d'un experiment on van demanar a homes, que portessin una samarreta durant dos dies, i després en van extreure l'olor, que contenia una important dosi de feromones de cada un d'ells.
A un grup de dones se'ls va fer olorar cada una de les olors, i escollir entre aquestes amb quin propietari de la "fragància" es quedarien. El resultat va esser que les dones escollien les mostres, els homes de les quals resultaven ser genèticament compatibles, en termes de immunologia i altres factors evolucionistes. a més, coincidia que les olors eren significativament iguals a les de les seves parelles, actuals o passades.
D'aquí en podem extreure una dada important sobre el paper inconscient i genètic de l'espècie a l'hora d'escollir parella. sembla que un mecanisme autònom interpreta i detecta la compatibilitat entre dues persones per a la procreació i la "perfecció" genètica que en podria resultar dels fills.
Així doncs, podríem especular sobre el real sentit sobre l'amor a primera vista, o els motius encoberts que i ha en l'elecció de la parella.
Certament des-romantitzador...
L'experiment està molt bé, però no he pogut trobar cap vídeo, documental ni article directe sobre el mateix.
El primer enllaç és un breu resum sobre el tema. Tot el que he pogut trobar.
El segon enllaç és sobre "la química del amor", un documental, però també llibre de Punset, molt interessant el llibre, tot s'ha de dir.
introducció d'article
La química del amor
Suscribirse a:
Entradas (Atom)