La memòria.

el hombre con 7 segundos de memoria


House. (ep. 21, temporada 6)


La memòria és un complex procés d'emmagatzematge i recuperació d'informació.

Aquesta és la definició més sencilla que s'em acut i la següent qüestió, una de les és extenses; quin és el paper de la memòria en la vida quotidiana?
Si pensem en la malaltía d' Alzheimer, podem fer-nos una idea del que ha de ser no recordar quin és el motiu pel qual hem sortit de casa i hem pujat al cotxe, tenir dificultats per recordar el nom de certes persones, dates, no reconeixer persones, edificis, no recordar l'úlim aniversari...

D'altre banda, hi ha afectacions adquirides per trumatismes que poden causar amnesies, tant retrògrades com anterògrades.
Què pot ser pitjor? no recordar res de la teva vida passada? o no poder tornar a "fabricar" nous records?

Vaig conèixer una noia, que a arrel d'un accident de cotxe, patia amnèsia anterògrada, és a dir, era incapaç de crear nous record i retindre informació.

S'habia d'apuntar en una llibreta absolutament totes les tasques i activitats que habia de fer, ja fóssin d'un dia per l'altre, o d'una setmana per l'altre. Per aquesta noia, el fet de realitzar un exercici com el que hem fet tots per la pràctica 4, li suposava un esforç impossible d'assolir. Recordava unes 4 paraules, no més.

A arrel del primer link que he penjat, que explica un dels cassos més extrems d'amnèsia que hi ha hagut, s'em ha plantejat la qüestió, de fins a quin punt la memòria afecta a la personalitat de la persona.
L'afectació de la memòria, en principi no interfereix en les experiències que hem viscut, doncs una persona amb amnèsia pot conduir, és a dir, l'habilitat de conduïr la manté, encara que pugui no recordar el significat de les senyals de trànsit, ni el dia en que es va treure el carnet de conduir. De fet, si mai agafa un cotxe, pot ser que mai descobreixi que anteriorment sabia conduir a la perfecció.
 Però no només l'experiència intervé en la formació de la personalitat, sinó (i de manera més important) la interpretació que fem de les experiències i el record que en tenim.

Aquest plantejament m'ha dut al segon link, un episodi de house que van reemetre fa uns mesos, on es planteja si la personalitat que mostra una persona que es troba totalment desprovista de records, es pot considerar coma  personalitat primària o autèntica de la persona.
Una curiositat tot plegat, que fa rumiar moltes coses.