miércoles, 17 de noviembre de 2010

Efectes de les drogues.

Fa unes setmanes un amic em va comentar la notícia de l'invenció d'unes "drogues auditives o digitals" que, mitjançnt freqüències auditives determinades produïen en el cervell un efecte semblant o igual al de determinades drogues comuns, com la marihuana, l'alcohol o la cocaïna.
L'explicació a priori semblava fins i tot creïble; <<creen una determinada freqüència que estímula certes patícules del nostre cervell, i fan el mateix>>. bé, a mi l'explicació no em convenç el més mínim i sota el isc que em tractin d'escèptica...no m'ho crec.

en el següent enlaç hi podeu trobar en audio la notícia que es va emetre per La Sexta.


 Noticia de "La Sexta Informativos"



Que les drogues o fàrmcs produeixin un efecte en el nostre organísme bé determinat per la farmcodinàmia i la farmacocinètica d'aquestes.

A grans trets i en general, les partícules químiques de les drogues exogenes solen interctuar amb els neurotransmissors situant-se el els receptors receptors neuronals, actuant com a agonístes; potenciant l'efecte natural dels neurotransmissors, o com a antagonístes; bloquejant l'efecte dels neurotransmissors.
A més, cada fàrmac o droga té un ídex terapèitc determinat, necessàri per assolir l'efecte desitjat.

Crec que amb aquest resum, de resum de resum del funcionament d'una petita part de l'explicació sobre la farmacodinàmia de les drogues, és suficient per afirmar que caldría que els medis de comunicació:

1_ Tinguessin més rigurositat i major documentació sobre les noticies que emeten

2_ Haurien de dedicar una estoneta a desmentir la notícia.

lunes, 8 de noviembre de 2010

La memòria.

el hombre con 7 segundos de memoria


House. (ep. 21, temporada 6)


La memòria és un complex procés d'emmagatzematge i recuperació d'informació.

Aquesta és la definició més sencilla que s'em acut i la següent qüestió, una de les és extenses; quin és el paper de la memòria en la vida quotidiana?
Si pensem en la malaltía d' Alzheimer, podem fer-nos una idea del que ha de ser no recordar quin és el motiu pel qual hem sortit de casa i hem pujat al cotxe, tenir dificultats per recordar el nom de certes persones, dates, no reconeixer persones, edificis, no recordar l'úlim aniversari...

D'altre banda, hi ha afectacions adquirides per trumatismes que poden causar amnesies, tant retrògrades com anterògrades.
Què pot ser pitjor? no recordar res de la teva vida passada? o no poder tornar a "fabricar" nous records?

Vaig conèixer una noia, que a arrel d'un accident de cotxe, patia amnèsia anterògrada, és a dir, era incapaç de crear nous record i retindre informació.

S'habia d'apuntar en una llibreta absolutament totes les tasques i activitats que habia de fer, ja fóssin d'un dia per l'altre, o d'una setmana per l'altre. Per aquesta noia, el fet de realitzar un exercici com el que hem fet tots per la pràctica 4, li suposava un esforç impossible d'assolir. Recordava unes 4 paraules, no més.

A arrel del primer link que he penjat, que explica un dels cassos més extrems d'amnèsia que hi ha hagut, s'em ha plantejat la qüestió, de fins a quin punt la memòria afecta a la personalitat de la persona.
L'afectació de la memòria, en principi no interfereix en les experiències que hem viscut, doncs una persona amb amnèsia pot conduir, és a dir, l'habilitat de conduïr la manté, encara que pugui no recordar el significat de les senyals de trànsit, ni el dia en que es va treure el carnet de conduir. De fet, si mai agafa un cotxe, pot ser que mai descobreixi que anteriorment sabia conduir a la perfecció.
 Però no només l'experiència intervé en la formació de la personalitat, sinó (i de manera més important) la interpretació que fem de les experiències i el record que en tenim.

Aquest plantejament m'ha dut al segon link, un episodi de house que van reemetre fa uns mesos, on es planteja si la personalitat que mostra una persona que es troba totalment desprovista de records, es pot considerar coma  personalitat primària o autèntica de la persona.
Una curiositat tot plegat, que fa rumiar moltes coses.

lunes, 1 de noviembre de 2010

Sobre la necessitat de pertinença i els actes destuctius per a satisfer aquesta necessitat.

Enllaç al documental

Aquest documental mostra la realitat de la banda "Mara salvatrucha" que es troben a Centre Amèrica.
És la primera part del documental realitzat pel Discovery Channel. Al mateix servidor es poden trobar la resta de les parts del documental.


Una societat que es troba deintegrada, faltada de valors i de referents, tant a nivell macroscopi com a nivell microscopi (en termes de Bronfenbrenner).

I els joves resultants d'aquesta societat (joves d'entre 12 i 25 anys la majoría), que en busca d'afiliació i sentiment de pertinença, han fet crèixer i desenvolupar el que va començar com una "banda callejera" i ha resultat una organització formada que no només opera amb la violència sinó també que es dedica al narcotràfic.
A part del comportament que duen a terme per formar part de la banda, totalment destructiu, podem observar també el motiu que exposa una de les primeres testimonis per exculpar la brutalitat del comportament.

D'altre banda, aquest fet és un reflex de la situació en què es troba de la societat del Salvador (no és ni de bon tros l'única regió on es dona aquest fenòmen) on les persones no tenen la sensació de viure, sinó de sobreviure de manera diària. Quan la societat es presenta d'aquesta manera, es reflexa als niclis familiars, on els familes estàn totalment desintegrades, faltades d'una disciplina permisiva, sense diàleg, sense objectius, sense responsabilitats i per tant, sense cap esperança.
D'aquesta manera, aquests joves pretenen satisfer totes les seves necessitats formant part de la banda, i per tant, els mètodes que segueixen per satisfer qualsevol necessitat segueixen un dogma dictat per la mateixa banda.

En resum, una desgràcia social que es reflexa  a tots els nivells d'anàlisi possibles.